Molta gent desconeix com treballa realment un corrector i quina és la importància de la revisió lingüística dels textos. Perquè no, un corrector no es dedica només a posar accents i a canviar comes segons li sembli; és moltíssim més que això.
En aquest article t’explico en detall en què consisteix aquesta professió.
La tasca del corrector
La correcció és un procés complex i laboriós. El professional de la correcció ha de dominar molt bé no només l’idioma amb el qual treballa, sinó també la normativa i els criteris lingüístics (i de vegades editorials) que fonamenten els canvis que realitza sobre el text.
Hi ha dos tipus de correccions:
- Correcció d’estil: és la revisió d’errors derivats d’una mala redacció o del desconeixement de les normes d’ús. Serveix per corregir l’adequació del vocabulari utilitzat, s’eliminen repeticions de paraules, incorreccions lèxiques i crosses lingüístiques, entre d’altres, i es revisa l’arquitectura interna, és a dir, la cohesió i la coherència textuals. L’objectiu és obtenir una lectura neta i fluida adaptada al propòsit lector.
- Correcció ortotipogràfica: consisteix a corregir no només els errors gramaticals, ortogràfics i sintàctics, sinó també els errors tipogràfics i de puntuació (per exemple, l’ús de majúscules, cursives i negretes, llista de guions, encapçalament, separació de paraules a final de línia, vídues i òrfenes, referències bibliogràfiques, índexs, etc.)
No obstant això, els idiomes són molt dinàmics i és possible que hi hagi més d’una correcció viable i, fins i tot, que dos correctors proposin solucions diferents per a un mateix error. Aquí també influeix el bagatge professional de cada corrector i de la riquesa lingüística que tingui.
La correcció editorial
En el sector editorial s’utilitzen unes denominacions específiques per referir-se al tipus de correcció que es porta a terme en cada fase del procés d’edició d’un llibre.
En general, les fases d’aquest procés són:
- Correcció d’originals: és la primera correcció que es realitza del text després que l’autor ho hagi enviat a l’editorial, i que el responsable editorial hagi determinat els criteris lingüístics i editorials que se seguiran. Normalment consisteix en una revisió d’estil.
- Correcció de galerades: és la segona correcció que es realitza del text després que l’editor hagi validat la primera correcció i que el maquetador hagi introduït els canvis a la maqueta. Normalment consisteix en una revisió ortotipogràfica i la fa un corrector diferent del primer.
- Correcció de compaginades o proves d’impremta: és la tercera revisió que es realitza del text després que el maquetador hagi introduït els canvis de la segona correcció i que aquests comptin amb l’aprovació de l’editor i també de l’autor, que accepta el resultat final.
Durant aquest procés, l’editor de taula o el curador (persona que supervisa o dirigeix l’edició d’una obra) és qui estableix quins criteris editorials se seguiran per a la composició literària, lingüística, formal i/o editorial del llibre.
A més, aquestes dues figures són les encarregades de coordinar tots els integrants del procés i s’asseguren que cada professional (correctors, traductors, maquetadors, il·lustradors, dissenyadors, etc.) compleix les tasques assignades.
Correcció en paper i correcció digital
La correcció d’un text pot realitzar-se en paper o en digital.
Tradicionalment, la correcció editorial s’ha realitzat sobre el paper i aquí s’utilitzen uns signes de correcció denominats «crides», la funció dels quals és marcar d’una manera neta i eficaç les errades dins el text i la seva correcció pertinent.
S’utilitzen molts signes i de diferents formes, pràcticament es podria dir que cada tipus d’error té assignat un signe diferent, tot i que poden variar i no necessàriament sempre es fan servir els mateixos. Però sí que tot corrector editorial ha de conèixer aquesta metodologia.
Cadascuna d’aquestes crides serveix per assenyalar en el text una lletra, una paraula o una frase que necessita una correcció, i un cop assenyalat en el text, es repeteix en el marge el mateix senyal juntament amb la lletra, paraula o frase que substitueix el que s’ha ratllat.
D’altra banda, la correcció en digital que més es fa servir en l’actualitat és mitjançant l’eina de Control de Canvis incorporada en els processadors de textos com Microsoft Word.
Aquesta és una alternativa eficaç i molt pràctica a la correcció en paper, ja que el programa permet eliminar o inserir paraules, canviar el format del text, corregir la puntuació i revisar la redacció dins el propi document. Fins i tot es poden inserir comentaris, la qual cosa és molt útil si el corrector vol indicar a l’autor que alguna secció del text s’ha de reescriure o també si li vol suggerir alguna proposta de millora.
Cadascun d’aquests canvis queda registrat en el marge, i posteriorment l’autor pot acceptar o rebutjar els canvis segons vagi llegint.