María en el multiverso (Caligrama, 2020) és una novel·la escrita en castellà per l’autora Mariela Cedeño Pérez i té la sinopsi següent:
María es una mujer rota y decir que su matrimonio no funciona bien sería como contar que el Challenger tuvo contratiempos. Comienza a tener pesadillas que se transforman en sueños muy extraños y vívidos, en los que se materializa un ser que la cautiva y al mismo tiempo la domina. Para tratar de comprender todo lo que le está pasando decide visitar a una psicoanalista, Rocío, con la que llegará a entablar una complicidad excepcional y será crucial para que recupere la confianza en sí misma de nuevo. Tres años más tarde, la psicoanalista recibe la visita de Antonio, un atractivo inspector de policía que está investigando un asesinato y le comunica que María, debido a un accidente de tráfico, está en coma. El interés de Antonio por conocer todo acerca de ella lleva a Rocío a descubrir que él, en secreto, se está enamorando de María.
Ambos comienzan un viaje apasionante para tratar de descubrir qué llevó a María a salir corriendo un día de niebla y tener dicho percance fatal. En medio de esta cautivadora investigación, aparece un viajero llegado de otro universo paralelo; uno en el que todo es muy diferente a lo que conocemos, donde existe un ser egocéntrico y maligno, con la capacidad de controlar los sueños de María para dominarla y llevarla a la locura y al deseo. Descubrirán que aquel extraño que habla en latín no está loco, sino que tiene todas las respuestas de lo que está sucediendo, por lo que decidirán jugarse sus carreras y hasta su prestigio profesional para devolverlo al mundo del que procede. Sin embargo, no serán conscientes de que con ello habrán abierto la puerta a que esa presencia maligna y controladora se materialice, amenazando la futura felicidad de María y Antonio y poniendo en riesgo sus propias vidas.
Quan vaig començar a llegir aquest llibre (sense haver llegit la sinopsi, cosa que a vegades faig per no conèixer detalls per avançat) res em feia sospitar que una aparent novel·la policíaca es convertiria en una trepidant història de ciència-ficció i de viatges per l’espai-temps. A més, també té pinzellades de novel·la romàntica, ja que gran part del conflicte argumental deriva d’unes intenses relacions amoroses que desencadenaran un greu problema en els mons del multivers.
La gran protagonista és Maria Pérez, una dona que acudeix a Rocío, una psicoterapeuta, per tractar el seu trastorn depressiu i per buscar el significat a uns somnis estranys que l’assalten quan dorm. A poc a poc, anem coneixent el món interior de Maria, ja que l’origen del seu estat depriment van ser dos avortaments involuntaris i que la van portar a patir depressió postpart. M’ha agradat com l’autora tracta amb tanta sensibilitat la salut mental i la mort neonatal, temes que són necessaris fer visibles a la literatura, també en la ficció. En la novel·la, Maria toca fons després d’aquests avortaments, però és una dona valenta i demana ajuda per cuidar-se a ella mateixa i poder dedicar-se al que realment li agrada: la pintura artística i el món de l’art.
No obstant això, aquests estranys somnis vívids segueixen turmentant-la dia i nit. Quan dorm, té la sensació de viure el que sembla que són realitats paral·leles i sent la presència d’un ésser tan enigmàtic com atraient, que la captiva d’una manera que no arriba a entendre. Tanmateix, la seva vida queda interrompuda per un accident un matí de boira, en què un cotxe l’atropella i la deixa en un coma profund.
A partir d’aquest moment, altres personatges entren en escena. Ja hem esmentat Rocío Morales, la terapeuta, que en la seva vida privada té problemes amb l’alcohol. D’altra banda, Antonio Ricci és l’inspector de policia que es fa càrrec de la investigació de l’accident i es caracteritza per la seva obsessió per la feina. Antonio sent una gran connexió amb Maria, com si ja es coneguessin d’abans, i això acaba afectant el seu matrimoni. Rocío i Antonio hauran d’unir forces per intentar descobrir quins plans maquiavèl·lics han portat Maria al coma.
És a través d’unes converses entre Maria i la seva germana Elisa que anem coneixent l’interès de la protagonista pels viatges entre mons paral·lels mitjançant els somnis. És aquí on s’explica la teoria del multivers i una pinzellada a les lleis de la física quàntica per ajudar-nos a comprendre, més endavant a l’obra, quin paper juguen els portals quàntics, els somnis induïts i els forats de cuc com a connectors entre els mons paral·lels del multivers. (Amb això no puc evitar pensar en una barreja entre les pel·lícules Origen i Interestellar de Christopher Nolan.)
Alguns dels aspectes que més m’han agradat de la novel·la són la manera en què estan disposats els capítols, com es teixeix el relat i com es va dosificant la informació poc a poc per mantenir la intriga. El nexe narratiu és l’accident de Maria, i els diferents capítols es van alternant entre l’abans i el després que ella entri en coma. Així doncs, es tracta d’una lectura no lineal utilitzada com a recurs per dotar la novel·la de dinamisme i teixir el relat com si fos un trencaclosques. Des del punt de vista narratiu, la novel·la està molt ben treballada. I, com ja he esmentat, la informació està dosificada estratègicament per generar intriga i mantenir el lector enganxat.
Tot i així, un problema que he detectat al llarg de l’obra és l’abús de les descripcions. Hi ha capítols excessivament descriptius i densos, i això precisament li resta dinamisme i fa que l’acció s’alenteixi. És innegable que l’autora té un vocabulari molt ric i que el text és de gran qualitat lingüística, però en moltes parts hi ha descripcions massa llargues que poden fer que el lector es despisti i no mantingui l’atenció. Per exemple, m’hauria agradat més que en les primeres pàgines (que són les que han de enganxar a al lector) s’hagués presentat més directament el conflicte narratiu en lloc de destinar-les a una descripció llarga i poc rellevant del trànsit de la ciutat i de l’entorn urbà. És cert que això serveix per ubicar el lector i posar-lo en situació, però he de dir que em va costar una mica connectar amb la història a causa d’aquest inici lent. No obstant això, li vaig donar una oportunitat i després d’aquestes pàgines inicials la lectura t’enganxa.
Un altre element que no m’ha convençut del tot han estat alguns diàlegs i converses entre personatges, perquè resultaven molt forçades o artificials, amb vocabulari massa literari, quan haurien de ser converses més quotidianes i naturals. Això provocava que les interaccions humanes perdessin realisme i fluïdesa i, com a lectora, em dificultava connectar amb l’escena.
D’altra banda, els personatges aconsegueixen transmetre i expressar bé les emocions i els sentiments, tot i que en la meva opinió l’obra se centra massa en les seves facetes amoroses. Tots els personatges que apareixen tenen una vicissitud en les seves relacions sexuals o de parella (matrimonis fracassats, insatisfacció sexual, etc.), i això pot arribar a fer-se repetitiu.
De tota manera, cal destacar que la novel·la té escenes amb un fort contingut sexual, i fins i tot de violència sexual explícita, i reflecteix sense filtres la masculinitat tòxica, el maltractament psicològic i relacions de dominació i submissió no consentides amb escenes especialment dures. En aquest sentit, m’ha semblat interessant que s’explorés aquesta part més fosca i agressiva de la sexualitat (en comptes de mostrar les típiques relacions simples i planes de la novel·la romàntica) per explicar els comportaments i motivacions d’un personatge turmentat i amb clarobscurs.
En definitiva, María en el multiverso ha estat un bon descobriment literari i seguiré de prop l’autora per saber com continua la història, ja que té un final obert a una segona part. Si bé en algunes parts es fa una mica densa, com he comentat, és una novel·la ràpida de llegir, entretinguda, original i que satisfarà aquells lectors aficionats a les investigacions policíaques amb temàtica de ciència-ficció, mons paral·lels, viatges a través de forats de cuc i amors que sobrepassen els límits de la realitat coneguda.
Gràcies a l’autora per l’exemplar cedit per ressenyar.
Títol: María en el multiverso
Autora: Mariela Cedeño Pérez
Editorial: Caligrama
Pàgines: 254
